Punt de partida
Com qualsevol desenvolupament tecnològic nou, Internet ha rebut comentaris pedagògics eufòrics, però també n’ha rebut de negatius.
Es confia molt en els nous mitjans de comunicació: es diu que l’aula esdevé un taller d’aprenentatge obert en el que es creen móns d’aprenentatge complexos per a processos d’aprenentatge autònoms, on es desenvolupen capacitat de cooperació i creativitat; es converteix també en un espai obert a la cultura meta que ofereix als alumnes noves possibilitats de contacte i pràctica d´altres llengües. (Legutke et al. 1998)
Repetim els conceptes bàsics que fan servir els partidaris: Autonomia, Cooperació, Creativitat.
Els escèptics critiquen l’aïllament de l’aprenent, la pedagogia antiquada dels materials que hi ha al mercat i temen efectes semblants als que van tenir a la seva època els laboratoris d’idiomes: molts diners per a no res.
Fins ara no s’ha pogut demostrar si l’ordinador com a mitjà ens educa especialment o ens fa tornar especialment beneits. Tampoc s’ ha demostrat de manera empírica la preocupació pel fet que la realitat desaparegui de l’infantesa, que es perdi el contacte amb el món real, que es visqui en una mena de llibertat aparent o que els nens es tornin agressius.
Com en qualsevol mitjà de comunicació, l´important és quan, on, com i amb quina freqüència es fa servir. La qüestió és: de quina manera nosaltres, com a pedagogs, podem influenciar aquest procés i fins a quin punt som conscients del què passa amb l’arribada d’Internet a la nostra vida.

Aprendre a i amb la Xarxa
Les novetats tècniques aplicades als mitjans de comunicació ja han canviat els rols socials d’alumnes i professors. Aquest procés continuarà evolucionant i deixarà enrere els conceptes d´aprenentatge tradicionals.
Els conceptes clau són:

• obertura de l’escola a partir de la comunicació,
• moment de l’aprenentatge escolar i extra-escolar en la societat de la informació,
• foment de l’aprenentatge intercultural i
• qualificació dels professors

En general, la relació professor-alumne canviarà. El professor deixarà de ser el transmissor de coneixement per convertir-se en un assessor d’aprenentatge. Els continguts es negociaran cada vegada més entre el professor i l’alumne.
L’experiència del món real arribarà a la classe, l’aula s’obrirà i l’alumne serà més responsable i autònom.
Tanmateix, aquesta autonomia no només s’aconseguirà mitjançant els nous canals de comunicació.
L’important és la cooperació, treballar plegats en un tema i la reflexió individual sobre temes tractats a classe.

Internet a classe de llengua estrangera
Internet sovint supera altres mitjans i crea una dinàmica especial. Transformarà l’aprenentatge de forma qualitativa, perquè fomenta la interrelació de molts àmbits d´aprenentatge.
Des d’un punt de vista analític, hi ha tres aspectes que es cristal.litzen a l’hora d’utilitzar Internet a classe:
1. Internet com a tema de classe,
2. Internet com a mitjà per a la classe
3. Internet com ajuda per preparar la classe

1. Internet com a tema de classe
Els economistes, com els psicopedagogs, descriuen l’àmbit de la informació com el factor de producció més important de l’economia. Internet marcarà decisivament el procés d’aquesta evolució.
Només per aquesta raó, Internet ja hauria de ser tema de classe. Alumnes i professors han de desenvolupar una certa competència en aquest mitjà, ja que el caràcter plural d’Internet permet desenvolupar una perspectiva de reflexió crítica envers els mitjans de comunicació. D’aquesta manera, els alumnes assoleixen una competència bàsica en tecnologia de la comunicació, gràcies a la qual poden valorar quina informació (no només a Internet!) és important, inútil o rebutjable.
L’aspecte tècnic i la fascinació pel factible no haurien d’estar en primer terme, sinó que l’ordinador s’ha d’entendre com un mitjà per arribar a l’objectiu. L’important és aprendre. Sempre que fem servir mitjans de comunicació a classe hem de tenir això ben present.
Internet a l’aula no vol dir altra cosa que parlar d’Internet a l’hora de classe i també a la vida de cada dia.

2. Internet com a mitjà a la classe
Aquest nou mitjà de comunicació té l’avantatge que es pot accedir ràpidament, fàcilment, en qualsevol moment i tan sovint com es vulgui a una gran quantitat d’informació sobre temes molt diferents. A més, es pot fer servir com a mitjà de recerca autònoma, com ara projectes. Internet actua com un transmissor de coneixement teòric que ajuda els alumnes a solucionar problemes plantejats a classe. Es converteix, així, en una mena d’eina d’aprenentatge que fomenta el treball individual i l’ autonomia de l’ aprenent. També s’ha de tenir en compte que Internet pot portar a un fals positivisme i manipular amb la seva objectivitat aparent.
A més, com a mitjà de comunicació a través de correu electrònic, ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb altres escoles, alumnes i institucions.
Michael Legutke et al.: „Creiem que els complexos i semiestructurats àmbits d’aprenentatge (a través d’Internet) ajuden els estudiants en la seva responsabilitat d’aprendre, ja que tenen la possibilitat de portar a classe temes i textos propis. Gràcies a això, desapareixerà el monopoli dels llibres de text tradicionals i del professor com a únics subministradors de temes i textos, per donar pas a una responsabilitat en cooperació.„ 1)
L’important és el desenvolupament d’activitats intel.ligents amb i a la Xarxa. Aquestes activitats seran realment intel.ligents i autèntiques quan els alumnes hagin d’aprendre alguna cosa i s’ adonin que només ho aconseguiran o entendran més ràpid si treballen amb Internet.

3. Internet com ajuda per a la preparació de la classe
Internet també serveix d’ajuda al professor per a la preparació de la classe: recerca d’informació per a temes que es tractaran a classe, contactar i intercanviar informació amb altres professors, descarregar-se software, fitxes de treball i unitats didàctiques completes.

Principis didàctics sobre Internet a classe de llengua estrangera
Quan es parla d’Internet, el primer que pensem és en navegar i en correus electrònics, però, de fet, el que realment passa a l’aula és quelcom més complex.
M’agradaria parlar d’una destresa i de tres dimensions que poden ajudar a entendre aquesta complexitat:
1) destresa instrumental
2) dimensió cognitiva
3) dimensió social
4) dimensió emocional-afectiva

1. A part de les condicions tècniques i financeres per a la introducció d’Internet a classe, hi ha una sèrie de destreses instrumentals per part de l’alumne (i del professor) que són imprescindibles. Per dir-ho d’una altra manera, cal haver-se tret el carnet d’ordinador i conèixer el funcionament d’Internet a grans trets.

2. Bona part de l’aprenentatge amb Internet queda determinat a través d’una dimensió cognitiva, ja que qualsevol realització pràctica d’una activitat ve condicionada per un procés mental cognitiu. Al cap i a la fi, també és impensable a llarg termini una activitat lingüística correcta sense el coneixement de regles lingüístiques i de lleis sobre el seu ús.

3. Cal afegir, a més, la dimensió social. Les noves estructures comunicatives requereixen per part de l’alumne un alt grau de capacitat cooperativa, fomenten la submissió d’interessos individuals a un objectiu comú i estar disposat a complir les normes i lleis necessàries. Això fomenta l’autocrítica i l’autodisciplina.

4. Finalment, la dimensió emocional-afectiva també juga un paper important pel que fa a Internet, ja que és aquí on és possible un aprenentatge conscient i individual influenciat emocionalment i en gran mesura a través de la identificació amb el propi procés d’aprenentatge.

Internet es presenta com un mitjà amb el qual – en major o menor grau – es desenvolupen destreses instrumentals, capacitat cognitiva, competència social i disposició emocional de l’alumne.
M’agradaria presentar individualment la destresa instrumental i les dimensions cognitiva, social i emocional-afectiva, les quals a la realitat es mostren com un tot inseparable, i completar l´explicació amb exemples per a la classe.

1. Destreses instrumentals
Aquí tenim com a exemple:

• Domini del hardware i el software
• Conèixer el funcionament de la Xarxa, p.ex. cercadors i catàlegs
• En cas necessari, creació d’una pàgina web
• Redactar, enviar i rebre correus electrònics

2. Dimensió cognitiva
Per exemple:

• Discussions, entrevistes i converses amb altres usuaris
• Recerca i preparació d´informació a través d’Internet (història, estructura, ús)
• Reconèixer perills i problemes a Internet (addicció, copyright, protecció de dades, pàgines violentes, pornografia)
• Desenvolupar propostes de solució i mesures de prevenció

3. Dimensió social
La dimensió social apareix a partir de les realitats psicològiques i pedagògiques d’un grup. El treball en comú amb Internet, la solució conjunta de problemes, les discussions dins el mateix grup sobre continguts, presentació i estructura de la informació, la planificació i organització conjunta i la predisposició a reconèixer els propis errors de tipus estratègic o lingüístic, són aspectes d’aquesta dimensió.

4. Dimensió emocional-afectiva
L’ordinador és una màquina que motiva per sí mateixa i porta, de manera natural, a activitats d’aprenentatge: No només els moments d’èxit i d’eufòria compartits (recerques amb èxit, contactes aconseguits, vivències fictícies), sinó també els moments de frustració són situacions típiques d´implicació emocional.
D´aquests quatre àmbits, els punts més importants per treballar amb Internet són:
1. aprenentatge en comú,
2. producció en comú,
3. utilització comuna dels mitjans de comunicació,
4. treball en comú.

Exemple: l’escriptura
M’agradaria parlar de l’escriptura a títol d´exemple.
L’escriptura com a destresa està experimentant, en els darrers anys, una clara revalorització pel que fa a activitats creatives. Sovint s’ha observat a classe que els alumnes, quan es tracta de correspondència a través de correu electrònic, escriuen molt motivats i amb una intensitat impensable. A què es deu això? Entre altres coses, segurament al fet que veuen l’escriptura com un aspecte comunicatiu autèntic.
Els nous mitjans de comunicació transformen les estructures narratives de la nostra societat i en conseqüència les de la nostra classe. Si això dóna lloc a una formatació progressiva de la llengua i al final limita les possibilitats d’acció, no es pot dir. Al meu entendre es creen noves formes comunicatives i textuals, que són també específiques, com ara el llenguatge polític o l´argot del jovent. Es tracta de formes de comunicació amb una força expressiva pròpia, il.locutiva i codificada pel que fa al contingut.
Descriuré breument, com la correspondència per correu electrònic pot esdevenir una activitat molt exigent, tant des d’un punt de vista lingüístic com de contingut:
Una classe de nivell superior al Goethe-Institut Inter Nationes de Barcelona va mantenir durant quatre setmanes correspondència per e-Mail amb un grup de futurs professors d’alemany en periode de pràctiques de Heidelberg. Alumnes amb vuit anys d’aprenentatge es van escriure amb professors sense experiència – en alemany, és clar. Autèntica reflexió sobre la llengua.
Cap al final d’aquest periode de correspondència, prèviament establert , els catalans van lamentar, en broma, que, amb la reforma ortogràfica, la lletra Eszet (ß) desaparegués de la llengua alemanya. Aleshores, els de Heidelberg van contestar que d’una banda, no desapareixeria del tot i de l’altra, que sempre quedarien els Eszet-Schnitten, petites galetes de xocolata per acompanyar el pa de l’esmorzar.
Evidentment els alemanys van haver de demostrar-ho enviant aquestes galetes perquè veiessin que encara existeix la Eszet en forma de xocolata – els catalans es van revenjar amb quatre ampolles de vi negre català del Penedès. Tota una lliçó de cultura i civilització.
Internet com a mitjà d’informació és difícil de superar i com a mitjà de comunicació no té competència, tant pel seu abast i actualitat com per la seva rapidesa. És, a més, amb el seu caràcter intercultural i la confiança que inspira, un catalitzador i una resposta a algunes de les preguntes d’una classe de llengua estrangera moderna.
Eva Breindl ho resumeix així: „ reforç de l’autonomia de l´estudiant, individualització del procés d’aprenentatge i, en conseqüència, augment de la motivació, ajuda cognitiva i aprenentatge inductiu, classe de gramàtica integrada, aprenentatge intercultural, projectes i pragmàtica.„ 2)

Perspectiva
Per a persones sense unes estructures comunicatives modernes hi ha un àmbit de coneixement mundial que creix cada vegada més ràpid i que els resulta totalment inaccessible i desconegut.
La forma de treballar i aprendre basada en els mitjans de comunicació es denomina „alfabetització computacional„ i ja es considera la quarta tècnica cultural, juntament amb la lectura, l´escriptura i el càlcul.
Es tracta d´una condició del nostre propi coneixement futur, de l’avenç econòmic i de l’enteniment internacional de les societats i els individus.
Aprendre a i amb la Xarxa serà el paradigma del segle XXI.

Bibliografia
1) Legutke, Michael K. et al. (1998): Neue Kommunikationsformen im fremdsprachlichen Unterricht. A: G. Fritz, A. Jucker (Ed.)( 1998), Kommunikationsformen im Wandel der Zeit. Vom Heldenepos zum Hypertext. Tübingen, 249-273.
2) Breindl, Eva (1997): DaF goes Internet! Neue Entwicklungen in Deutsch als Fremdsprache. A: Deutsche Sprache 4, 289-342.